Confessió: els primers pans d’aquesta casa haurien pogut servir de tope de porta. No era la recepta, era la manca de pràctica. Així que si el teu no surt perfecte avui, repeteix dissabte vinent.
Aquesta versió és de les agraïdes: massa senzilla, un grapat de llavors de chía per donar-li gràcia i un truc que simplifica molt la vida, pastar, llevar i coure al mateix motlle. Menys estris, més pa.
