Si hi ha un plat que posa d’acord tota la taula, és aquest. Els petits el veuen verd i desconfien durant exactament una mossegada; després en demanen més. Els grans reconeixen l’olor d’alfàbrega i se’n van directes a la Ligúria sense moure’s de la cadira.
El pesto de pot va bé per a un compromís, però el de morter és una altra cosa: més fresc, més aromàtic i amb aquella textura irregular que s’enganxa a la pasta. I triga el mateix que bullir els macarrons.
